La cèl·lula

Tots els éssers vius, des del més gran fins al més petit, estem formats per cèl·lules.

El 1665, Robert Hooke, mentre examinava amb el microscopi una là- mina molt fina de suro, hi va observar uns forats petits que va anomenar cèl·lules.

 Posteriorment, els científics Matthias J. Schleiden i Theodor Schwann, en el segle XIX, van establir la teoria cel·lular, que té aquests principis:

 • Tots els éssers vius estem formats per una o més cèl·lules.

 • La cèl·lula és la unitat més petita dotada de vida pròpia. Té capacitat per nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.

• Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.

L’organització cel·lular. 

Un glòbul blanc de la sang, una neurona, una cèl·lula d’una fulla i un bacteri són cèl·lules diferents, però totes comparteixen una organització comuna, en la qual destaquen les estructures següents: 

• La membrana plasmàtica. És una capa prima que separa la cèl·lula de l’exterior, la protegeix i regula l’entrada i la sortida de substàncies.

• El citoplasma. És el contingut de la cèl·lula. Està constituït per un líquid viscós on hi ha unes estructures, anomenades orgànuls, que duen a terme diverses funcions cel·lulars.

• El material genètic. És una substància que controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Correspon a l’ADN, que conté la informació hereditària que passa d’una cèl·lula a la cèl·lula filla.