Un fox-terrier, un pastor alemany
i un dàlmata són gossos amb aspectes ben diferents, però tenen moltíssims trets
comuns i es classifiquen dins d’una mateixa espècie.
Una espècie és un grup
d’individus semblants que es poden reproduir entre si i donar lloc a una
descendència fèrtil.
Pot passar que dues espècies
s’assemblin i, fins i tot, que siguin capaces de reproduir-se entre si. Per
exemple, els cavalls i els ases són espècies diferents que es poden encreuar,
però tenen una descendència estèril. Els individus d’una mateixa espècie tenen
aspectes molt semblants; de tota manera, hi pot haver diferències entre els
mascles i les femelles, tal com passa en el cas dels lleons, dels paons, etc.
Aquesta característica s’anomena dimorfisme sexual.
El nom comú i el nom científic de les espècies
El seitó és una espècie que rep
diversos noms comuns o vulgars, propis de cada llengua o de cada regió. En
català també rep el nom d’anxova; en castellà s’anomena boquerón o anchoa; en
basc, bokarte; en francès, anchois; en anglès, european anchovy; en portuguès,
biqueirão...
Tots aquests noms comuns per
designar una espècie comporten problemes de comprensió i es presten a
confusions.
Carl von Linné, en el segle
XVIII, va establir una manera universal per designar les espècies per mitjà
d’un nom científic. El sistema s’anomena nomenclatura binomial, perquè utilitza
dos noms, que s’escriuen en llatí i en lletra cursiva. El primer nom correspon
al gènere i la primera lletra s’escriu amb majúscula, mentre que el segon nom
s’escriu amb minúscula. El conjunt dels dos noms correspon a l’espècie.
Per exemple, el nom científic de
l’animal que vulgarment es coneix amb el nom de seitó és Engraulis
encrasicolus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada